Sóc un artista! ;)

Aquest cap de setmana hem celebrat el carnaval. Potser a vosaltres us semblarà perfectament normal, però aquí la cosa no s'estila gaire. Tret d'un parell de ciutats on és una gran tradició, als francesos no els agrada desmelenar-se gaire. Però nosaltres portem la Festa a la sang, i encara que ningú va respondre a la nostra crida vam sortir amb una colla d'espanyols que anaven a la Cité Universitaire. Això de la Cité és una mica com el paradís dels estudiants. És un parc immens esquitxat (sobretot envoltat) d'edificis bastant macos que són residències d'estudiants separats per països. Així, tenim la Maison du Brésil, la Maison du Canada i... la "Casa de España"! Un cert nombre de places estan reservades per als estudiants del país en qüestió, les altres poden ser ocupades per qualsevol altre. Ja us podeu imaginar que la gent es baralla a mossegades un any abans per aconseguir entrar-hi. L'ambient, a dins, és increïble. És com estudiar a Yale o algo així. Cada dia surts a còrrer un xic pel parc, cada setmana tens una festa en alguna Maison on hi tens lliure accès... un xollo,vaja. Fins ara hi havíem anat un parell de vegades, a la Cité, però ens n'havíem tornat amb les mans buides (où est la fête?). I és que això d'orientar-te per rumors és perillós. Aquest cop sí, estàvem segurs que a la Maison de l'Allemagne hi havia una festa de disfresses. Alguns espanyols anaven bastant disfressats; la Cristina de Minnie (venia d'Eurodisney XD), la Rosie d'índia-hawaïana i jo... jo... de quadre abstracte!!!! No us podeu imaginar com va ser de divertit retallar les cartolines, enganxar el barret amb cel·lo, cosir els pegats al pantaló; sóc un artista! El resultat va ser aquest: Doncs bé, quan vam arribar a la festa (entrada gratuïta? Ni m'ho crec!) vam veure els cartells que l'anunciaven: "Fête de Saint Valentin!". Oh, ohhhhh. I les disfresses? Efectivament, érem dels pocs primos que ens havíem vestit. El meu barret ja feia una hora que el portava a la mà (massa estrambòtic per a portar-lo pel carrer), però en aquell moment el vaig plegar i el vaig guardar, em vaig treure la cinta que portava al coll i ale, aquí no ha passat res. Vam ballar el Dragostea Din Tei, vam cantar el YMCA i ens ho vam passar teta. A les 4 ja érem a casa, fent bondat. Que l'endemà era diumenge, i tocava fer neteja.