It's the end of the world as we know it!

Every saga has a beginning, i tota aventura té un final; el meu "Erasmus" atípic ha arribat definitivament a la seva fi i ja torno a ser a l'Hospitalet. Després de 4 rentadores i d'hores de col·locar mil cosetes al seu lloc, tot torna a estar més o menys com a mi m'agrada. Ara toca poc a poc anar recuperant la normalitat, que s'interromprà durant una setmana per un magnífic viatge a Nova York, i després tornar a començar un nou curs, l'últim d'aquesta carrera tan poc agraïda. En quant als dos últims mesos a París, han estat bastant atrafegats. La feina s'ha anat incrementant i el cap de setmana ens tocava fer de guies per a les visites que rebíem setmana rere setmana. Quan estàvem a punt de rebentar de cansament vam agafar-nos un divendres de festa i ens vam anar 3 dies a Bretagne, on hi havia el llogarret de l'Astèrix i on ara viu una amiga de la Rosie. Va ser estupendu tenir unes mini-vacances, poder passejar amb bici pel costat del mar i torrar una mica la nostra pell blanca. A Paris no ha fet gaire bon temps, sembla ben bé que haguem saltat directament a la tardor: hi havia dies de juliol que anàvem amb jaqueta. A l'hora de fer tots els tràmits per arreglar la nostra partida també hem tingut alguns problemes, que poc a poc s'han anat solucionant. Ara tan sols ens falta que el propietari del pis que llogàvem ens torni els 1600 euros de bestreta que ens deu... però es veu que legalment té 2 mesos així que de moment ens n'oblidem. En fin, Pilarin: that's all, folks! Gràcies llegir aquest blog i... ens trobem en el proper! =) Arnauet PD: Sí, he copiat quasi íntegrament l'últim correu que he enviat... però és que fa tanta mandra explicar el mateix d'una altra manera!