Let's go biking

L'endemà vam anar de visita a Volendam, un poblet de pescadors més turístic que la Sagrada Família. Avui en dia, és clar, de pescadors no en queda ni un. De fet, vam elaborar dues teories: o bé la gent del poble són extres pagats per a atreure els turistes - penso en el Show de Truman - o bé tot plegat és un holograma molt ben aconseguit que apaguen quan marxa l'últim guiri. Sigui quina sigui la tècnica utilitzada, em va permetre veure tot el que és típic d'holanda en un sol dia (tret dels camps de tulipes, que els deuen tenir guardats). Vaig estar a punt de comprar-me un vestit d'aquells tradicionals però al final ho vaig deixar estar perquè m'hagués costat trobar una jaqueta que hi fes joc. Un ferri ens va permetre creuar el llac i posar els peus al poble de Merken, que és com una extensió de Volendam. "Qui deu viure aquí?", ens preguntàvem. "Iaios americans retirats, fijo". En tornar a Volendam la meva panxa es començava a queixar, així que vaig tenir el gust de tastar una "tapa" holandesa: un areng cru amb trossos de ceba. I el vaig menjar a l'estil tradicional, vejeu-ho: A la nit vam anar a sopar a un restaurant hispano-mexicà. Bé, si estigués a Barcelona seria completament mexicà :P És el restaurant preferit de les germanes van Laarhoven i està molt bé. Va ser curiós perquè la José va decidir convidar els seus millors amics, que no es coneixien entre ells. L'experiment va funcionar: tothom parlava amb tothom i les rialles abundaven. Jo em vaig jalar un menú per a "bons menjadors", el qual em fa pensar que els holandesos no tenen una capacitat de devoració com la nostra. Després del restaurant vam tornar a casa... en bici! Pedalant tranquil·lament entre els arbres, parlant amb la veïna de la José sobre els nostres respectius germans - ai, I miss you - i escoltant de fons la cançó dels estels... oh, what a lovely night! Vaig recordar aquella setmana de fa 6 anys en que vaig experimentar per primera vegada la màgia d'aquest país. No tenen grans monuments, ni entorns naturals espectaculars, ni són tan guais com els francesos. Tanmateix, a tot arreu es respira una calma i una felicitat similar a la d'estar de vacances a Riu :P Diumenge poca cosa vam fer. Un parell de visites familiars i una estoneta en un concert de música holandesa. Tot i ser un directe dels millors cantants del moment, cap venia acompanyat d'una banda. Tirant a trist. A més, l'estil era més aviat carrincló. Aquesta gent necessita urgentment un Amaral / LODVG / Pereza :D Això sí, les cançons tenien ritme... Va arribar l'hora d'acomiadar-se de la José. A la terrassa de l'aeroport de Schiphol, veient com aterraven els avions carregats de desconeguts i menjant-me una super-magdalena, ens vam separar una altra vegada per un temps indefinit. Qui sap quan i on ens tornarem a veure?