Week-end als Chateaux de la Loire

Bufff cada cop costa més mantenir actualitzat el blog; és tan divertit fer mil coses, però fa tanta mandra explicar-les! Edito: fotos afegides! Aquest cap de setmana hem fet una escapada als Castells que hi ha a la zona del riu Loira (loiralailiriu-loiralai-cucut,cucut). Són les casetes que els Grans Reis francesos es feien per quan anaven a caçar al camp o simplement per fardar més que els nobles de la seva Cort. De fet, més que castells són palaus i el que impressiona és el luxe (extremament recarregat) que domina a l'interior. L'entorn natural, a més, és d'una gran bellesa i riquesa. Dissabte al matí ens vam trobar la Mélanie, la Laura, la Paulette, l'Alfonso, la Cris, la Rosie i jo per anar a buscar el cotxe a l'oficina d'Europcar. Havíem reservat un Renault Espace i ens vam trobar amb un Lancia d'última generació; només li faltava volar. Això sí, vam suar per a treure el monstre del pàrquing! La nostra destinació, Blois, es troba a uns 180 km al sud de París, si fa no fa al centre-nord de França. El GPS de l'Alfonso ens hi va portar sense problemes. En arribar a la zona vam anar directament cap al castell de Chambord: el més gran. Fet per Francesc I únicament per a ostentar i posar-se al nivell de Déu, i si li deixaven una mica més amunt i tot. Vam tenir la sort d'enganxar una llarga introducció feta per un guia del castell. Ens va explicar tota la simbologia acumulada i ens va fer uns esquema per a que entenguéssim com i en quin ordre es va construir. També ens va explicar l'origen i funcionament de l'element més innovador: l'escala de doble revolució, inventada pels etruscs i probablement redescoberta pel senyor Da Vinci.

Vull una caseta com aquesta!

Després de dinar vam anar a deixar les coses a l'alberg. La veritat és que la zona on es trobava feia una mica d'angoixa; bàsicament patíem pel cotxe. De seguida vam tornar a marxar, aquest cop al palauet que va servir de model al dibuixant de Tintin per a la casa del capità Haddock. Realment pensàvem que en qualsevol moment apareixeria el Professor Tornasol!

La caseta dels còmics! (Laura, sonríe, leñes)

A la nit vam menjar una pizza en un restaurant de Blois i vam tornar a l'alberg. No estàvem 100% segurs que l'endemà el cotxe continués al seu lloc, o com a mínim sencer, però no teníem més remei. Això sí, l'alberg estava superbé i net com una patena. Tothom ens mirava perquè la majoria són gent que hi viu (és una residència per a joves treballadors) i nosaltres érem l'atracció principal.

Ens envaeixen, estan a tot arreu!

Si durant el dia ja ens ho havíem passat teta, i el catàleg de bromes anava creixent, la nit encara va ser millor. Vam riure de valent pintant castells i sols en l'aire, diagnosticant patologies mentals i obrint caixes de música amb fitxes de dominó. Realment, un moment màgic que no volia que s'acabés mai, comparable a les nits mítiques d'un bon Summer Camp. Al final, però, el llit ens esperava per cobrar-nos el peatge d'unes quantes hores de son.

Dibuixant un castell, o un sol, o el que sigui... però amb estil!

L'endemà més castellets, bonics malgrat el mal temps. Fotos originals, canvi de plans i visita a Orleans, ciutat natal de Jeanne d'Arc. Kebab boníssim, tornada a casa i descans merescut.

A Orleans plovia i no volíem que la senyoreta aquesta es constipés...

Balanç: cap de setmana ideal! Bona niiiiiit!