18 d’abr. 2007
Casetes de joguina 2.0
En el segon dia del viatge a Bèlgica vam visitar Bruges i Ghent. Bruges és maco, però la segona vegada que hi vas perd emoció. Està infestada de turistes i els únics habitants que hi ha s'amaguen cap a l'est, al costat dels molins del Quixot. Ara ja no recordo si els vaig veure en la primera visita fa 3 anys, però la veritat és que són dignes de la passejadeta que cal per arribar-hi (gràcies Nat!). Vam dinar unes patates fregides (recordem-ho, gastronomia típica) i cap a les 4 de la tarda vam marxar cap a Ghent.
Oh, oh, què maco! Jo, com a mínim, em vaig penedir de no haver-hi dedicat més temps. En un principi s'assembla a Bruges, amb casetes boniques i carrers empedrats, però després vaig trobar que és molt diferent. Al contrari que el poble turístic i artificial en que s'ha convertit Bruges, Ghent segueix sent una ciutat plena de vida; de fet, diumenge al vespre el centre estava molt més animat que L'Hospitalet un dissabte a la nit... em va semblar un lloc encantador, un marc preciós per a passar una vida de somni sense renunciar a cap de les comoditats de la ciutat. La millor xocolateria de Bèlgica, a cinc passes del centre, ja és un motiu més que suficient per a viure-hi, però a cada cantonada en trobava d'altres. Només puc dir... Nat, si hagués anat d'Erasmus a qualsevol altra ciutat, ara mateix m'estaria morint d'enveja!!! Heureusement, París és molt París :)
A la tornada vam coincidir amb 4 o 5 espanyols que, com nosaltres, havien aprofitat el pont per fer el guiri.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No saps com esperava aquest post!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sé exactament des d'on està feta la segona foto (bueno, la primera tb, però ja m'entens)...
El debat Brugges / Gent és algo de lo que no es pot parlar amb la gent que ha pasat una temporada a Gent. Nosaltres vivim aquesta ciutat d'una manera especial. Si anant uns dies de vacances ja notes la vitalitat d'aquesta ciutat dins de la seva pau, imaginat el que és haver passat allà cinc mesos! Jo vaig explorar cada racó, cada bar, cada plaça... tot!! I vaig aconseguir fer-los tan meus que ara que estic escribint això tinc una coseta a la gola que no sé no sé...
No puc trobar-ho més a faltar, igual que ara trobo a faltar Barcelona i que trobaré a faltar Bilbao d'aquí uns mesos... Però diuen que la melancolia és signe de que hi ha hagut algo bo, no????
En resum: Gaudeix de París!!!!!!!!!
Un petó enorme des de Bilbao!
Ens trensmeteu l'emoció de la sorpresa en contemplar aquesta ciutat que la describiu tant rebonica. També hi fa coneixer-la amb la persona adequada al teu costat .eh que si?
Ens encanta seguir els vostres passos Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada