1 d’abr. 2007

3 diumenges en un

Ahir vam tenir un sushisopar al foyer (residència) del Christian i el Johan. El Christian és alemany, però una mica atípic. No beu cervesa i li encanta el menjar japonès. Ens va preparar un sushi deliciós i després ens va portar al seu bar de cockatils preferits, a la vora de la Place de la Bastille. Els que sigueu una mica espavilats haureu deduït que aquí és on hi havia la famosa presó/armeria reial, icona de la Revolució Francesa. Ara és ple de bars i restaurants més aviat chic freqüentats per la joventut parisina. Al mig de la plaça, una columna commemorativa des del capdamunt de la qual una figura daurada ens recorda que la Llibertat és un do que tenim l'obligació de defensar. Avui, primer d'abril - dia dels innocents a França - , a París sobraven els motius per sortir al carrer. El bon temps era l'al·licient fonamental. En el nostre cas de turistes semi-perennes, el fet que els museus tornessin a ser gratuïts ens ha empès a recórrer el que va ser l'estació de tren d'Orsay, ara plena de quadres impressionistes i similars - fins i tot hi havia una habitació dedicada al meu adorat Van Gogh!!! A l'hora de dinar hem descobert una nova zona de París: Saint-Germain. Barri intel·lectual per excel·lència, plagat de galeries d'art, ens ha ofert els seus encants mentre preníem un bistec a la terrassa d'un cafè prou fashion. Hem refrescat el càlid après-midi amb un deliciós gelat Häagen-Dazs; els venedors de rams - aquí verdes branques - feien l'abril davant del campanar de Saint-Germain-des-Près. Finalment hem visitat la Casa Europea de la Fotografia - Pau hi has d'anar de totes totes - on hi feien unes exposicions ben interessants. La que ens hi ha portat era un anàlisi de les deixalles de les estrelles de Hollywood. Hem pogut saber què mengen i quina marca de pasta de dents gasten gent tan famosa com Tom Hanks o Charlize Theron. Les altres, però, no eren menys curioses. Hem interactuat amb personatges en 3D, hem vist un tendríssim petó virtual i fins i tot hem tocat el motor d'un Ferrari, que semblava una aranya metàl·lica disposada a defensar el seu territori. Ara estem a casa, rebentats i posant-nos al dia en e-mails i blogs diversos. Soparem potser unes crêpes, potser unes truites i demà tornarem al treball. Sí, d'això també en tenim aquí :) À bientôt!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

jo vai anar a Orsay...

quan hi vagi... m'has de fer un recorregut intensiu!!!

Anònim ha dit...

Hola Nauet! Estig contenta de veure com aprofiteu el temps i us ho passeu bé!
Tot aquest diumenge era com una gran pel.lícula: "Un gran dia a París".
París ofereix moltes coses, però només a la gent que les sap apreciar!
Sou uns afortunats!