Sol, soleeeeet

Diumenge de solet, diumenge de relax. Amb la son encara enganxada a les orelles de la festa del dia anterior, ahir vam anar al Camp de Mart a fer un pic-nic amb els companys. El Champ de Mars no és més que el jardí allargat que hi ha al peu de la Torre Eiffel, i des d'on la meitat dels turistes li fan fotos. L'altra meitat les fan des de la famosa plaça de Trocadéro, que és una rotonda qualsevol. A París, els caps de setmana tenen la virtut d'atreure el bon temps. Això, com podeu imaginar, no té preu en una ciutat en que, sense ploure gaire, ho fa quan li dóna la gana. Per aprofitar-ho res millor que passar unes horetes de pànxing estirats a la gespa mirant el monument més característic de la ciutat (i d'Europa? caldria consultar els japonesos fans de la Sagrada Família). Ens ho vam passar bé, vam xerrar, vam descansar i fins i tot vam fer un parell de parides per a que la gent ens mirés. Ohhhhh com m'agraaadaaaa!!!! I com ho vaig prometre, aquí va el primer objectiu seriós de l'Erasmus: Objectiu #3: desconnectar. Perquè a Barcelona vaig acabar rallat, cansat, fastiguejat, desenganyat, encasellat i ra-ta-ta-tat. Després de quatre anys i mig d'uns estudis poc recomanables per a la higiene mental de majoria dels mortals, necessitava un canvi d'aires. He vingut aquí a treballar, però també a fer mooooolt el dropo. Noto que em faltava fer coses com les de diumenge.