La Setmana Tràgica

Vatua l'olla! Per Tutatis! Mon Dieu! Feia molt de temps que no escrivia, per diversos motius. El primer sembla mentida i tot: perquè he començat a treballar. Oooohhhh! La veritat és que no he fet gaire, però el fet de que oficialment hagi començat el meu stage implica que no pugui perdre el temps per internet i quedar-me tan panxo. Enlloc d'això, em dedico a anar de pàgina en pàgina de la documentació del projecte Ulteo intentant posar-me al dia i entendre una mica per on van els tiros - és xungu, xungu, xungu. El segon motiu podria ben bé ser una successió de mals dies en que la moral i l'humor han caigut a nivells poc recomanables, i en els que l'últim que em venia de gust era escriure cosetes en aquest meu blog. Finalment, però, vaig aconseguir parar i pensar on es trobava l'arrel del problema. Vaig entendre que l'estrés laboral i la fi de les boníssimes vacances de febrer en tenien la culpa. Estrés, perquè encara no estic segur que sigui capaç de fer el que em demanen; de pensar que en qualsevol moment em diran: mira, nen, deixa-ho estar. També el malestar que provoca l'aïllament, passar-te tot el dia a casa devant d'un ordinador quan se suposa que hauries d'estar fent classes envoltat d'amics superenrotllats. Realment no sembla que estigui d'Erasmus, tret de per les festes :P Tot plegat em va acabar rallant i desilusionant, però ràpidament em vaig refer i divendres ja tornava a estar content com un gínjol (què carai és un gínjol??). Now I'm back, em plantejaré els objectius reals d'aquest període Erasmus - ara ja els tinc clars - i seguirem aprofitant al 200% aquest temps de disbauxa tan fantàstic que m'he guanyat. À bientôt! Bon courage pour le lundi!