La cagaste Burt Lancaster

Ahir la vaig liar molt, a la feina. Molt, molt. Estava jo tot orgullós perquè ja començava a agafar-li el truc a la cosa, i a dominar una mica aquest parell de servidors que m'han donat. Fins i tot havia aconseguit completar amb èxit un parell de tasques elementals i això fa pujar molt l'autoestima. El que em tocava fer ara era vigilar i esbrinar per què fallava una determinada rutina. Fent gala dels meus coneixements en programació Linux, vaig posar una alarma que controlés cada hora si tot seguia al seu lloc, i si no era així que m'enviés un e-mail. Dit així queda super pro i sembla que vulgui fardar: és així ;) Doncs bé, vaig fer una cosa en principi inofensiva i de retruc va acabar afectant a tot el sistema, que va deixar de funcionar. El Gaël em va dir: no passa res, fes servir els programes stop i start i tot tornarà a estar com abans. Ho vaig fer i, per culpa del canvi que jo havia fet, encara va ser pitjor: es va esborrar l'arxiu més important del sistema. Al Gaël li queien les llagrimetes: "són molt males notícies, Arnau. No en tenia cap còpia de seguretat". Ja es disposava a escriure'l de bell nou quan li vaig dir: "Ah! AQUELL arxiu? Resulta que en tinc una còpia a la universitat :D". I ho vam arreglar. I vaig salvar el meu stage XD