The friki bar

Ahir vam fer nit de descoberta dels bars de la nostra zona. Tots els parisins ens diuen que Montparnasse, el nostre barri, és un lloc amb molta marxa nocturna, però la veritat és que fins ara no ho havíem vist. La raó és que cal pujar una mica més amunt, cap a la Torre i els seus voltants. Després de sopar una crêpe boníssima a la rue Mouffetard - sempre tan animada! - vam encaminar-nos cap al boulevard Vavin. Vale, ja paro de dir noms raros. El fet és que anàvem ben a l'aventura, però de seguida vam entrar en un bar que semblava el típic pub. En creuar el llindar, però, vam veure que no era així. Estava ple a vessar. Hi havia molta gent de peu, però també moltes taules, sofàs i taburets. Per damunt de la barra penjaven unes bosses plenes de sang que donaven un ambientillo de bar "Abierto hasta el Amanecer". Les finestres eren més aviat escasses, i en el seu lloc hi abundaven cristalleres pseudogòtiques de colors marrons i ocres. Finalment, la música era totalment al contrari del que esperes trobar-te en un bar: friki, friki, friki. Una de les poques cançons que vaig poder reconèixer era de The Cure. De la resta em sonaven algunes, però la majoria ni fava. Això sí, molava molt. Vam poder ballar una estoneta, tot i que ja era tard - la 1, uhhhhh ens fem grans. És una pena que no tinguem fotos, perquè el lloc bé s'ho mereix. Això sí, hi tornarem i llavors en tindreu l'exclusiva.