La ciutat de les sorpreses

Què gran és París! Dijous vam viure una nit vibrant, inesperadament fantàstica. Havíem quedat amb la Miriam - amiga de la Rosie de Comunicació Audiovisual (C.Au., diuen ells) - i el seu xicot Lluís (un altre de C.Au.) per anar a prendre alguna cosa en un bar que ella coneixia. Ens porta un mes d'avantatge en això de l'Erasmus i coneix ja uns quants llocs xulos, però nosaltres ens hem proposat fer un intensiu i sortir sovint per conèixer locals interessants. Anit també es va afegir un tercer company de carrera de la Rosie, el Roger, que després d'un semestre d'Erasmus aviat començarà un interraïl de mes i mig per França, Bèlgica i Holanda. Després diuen que jo m'ho munto bé... Total, ens vam plantar els 5 al bar, espiats des de la Torre Eiffel pel Gran Focus - a terra tots! - i vam demanar algo per beure. El lloc tenia aquell encant de bar cutrillo que és difícil de trobar en una ciutat tan fashion. Els preus éren més que raonables: 2 € una cervesa o got de vi, 2'5 un bon entrepà de pernil. Carai, l'haurem d'apuntar entre els llocs de visita obligada. De sobte va començar a aparèixer gent amb instruments, i en un tres i no res van tenir muntada una autèntica Brass Band de joves entusiastes amb tubes, trompetes i un sorollós trombó que sonava com un elefant del Llibre de la Selva. Un flipat amb un tambor i platerets marcava el ritme a tot drap. Algun anava disfressat, tots ebris de bon humor. Van tocar ritmes inspirats en clàssics moderns, com per exemple Kylie Minogue, o algun guinyo a cançons populars. Després d'una hora de marxa, quan tothom ja estava animadíssim i nosaltres ja començàvem a no poder més, la banda dels iaios va prendre el relleu i va seguir omplint de notes alegres l'aire fred de la nit. Vam marxar cap a casa, amb el cor alegre i els ànims pels núvols: París tot just comença a descobrir-nos els seus encants :)