Let's go wedding

Aquest cap de setmana he canviat el bleu, blanc, rouge de la bandera vertical francesa pel blauw, wit, rood de l'holandesa. Dijous al vespre vaig prendre l'avió cap a Amsterdam i diumenge a mitjanit ja tornava a ser a l'avinguda de Maine, assegut a la terrassa d'un bar amb la Rosa i la Roser. Una curta escapada que ha donat bastant de sí. Divendres tocava bodorrio. En principi jo anava d'acompanyant de la José però al final vaig acabar fent de fotògraf freelance. Unes noces molt normals, pel jutjat i sense estridències. No hi va haver ni balls, ni "vivanlosnovios", ni tocades de clàxon, ni quesebesen's. Crec que en part és pel fet de ser holandesos, però també perquè la parella és així... discreta. Un detall curiós de les tradicions paisbaixenques és que primer es mengen el pastís, després fan el cocktail (res de patatetes, si us plau!) i finalment sopen. I, en acabat, se'n van cap a casa, tal qual. A meitat del cocktail, més o menys, el meu avorriment començava a ser bastant evident. Havia estat tot el matí intentant seguir les converses en holandès gràcies a les meves nocions d'alemany, però al final vaig desistir. Vaig iniciar una conversa amb la cosina de la José, però vaig fracassar estrepitosament per maldestre. Creieu-me, si algun cop coneixeu alguna noia que es digui Fiona, no li mencioneu la peli de Shrek XD. El meu amic el fotògraf oficial, que parla anglès força bé i és un gran fan de la cultura mediterrània, també és amic de la família, així que no el podia monopolitzar per a mi sol. Veient el panorama, vaig aprofitar del meu carisma amb els nens (per què no funcionarà també amb els grans?) per a fer-me amic del Guus, un xaval de 7 anyets molt espavilat. Continua...