Visita papal

Aquest weekend hem rebut la visita dels Santíssims Pares i La Iaia Elv. Han sigut només dos dies però els hem espremut fins l'última gota. Hem fet el turista pels racons més coneguts de París, ens hem posat al dia d'historietes, hem renovat el vestuari (si arribo a saber que encara t'hi cabien 7 kg més... :P), hem jalat com uns senyors i hem fet una iaia feliç. No podíem demanar més! Diumenge vam pujar a la Tour Eiffel de nit i la sensació que vaig obtenir va ser diferent de quan hi vaig pujar el Desembre del 2005. Llavors, aquella vasta extensió esquitxada d'infinites llums em va corprendre, i havia de fer esforços per evitar que les llàgrimes caiguessin 300 m en caiguda lliure - haguessin pogut fer mal a algú ;D. Aquest cop, a part de que només vaig pujar fins el 2n pis acompanyant a ma mare i a la iaia, la sensació va ser ben diferent: París seguia sent èpicament gran, però jo havia sigut capaç de plegar-lo i guardar-lo dins meu. Ara coneixia totes les cúpules i torres que trencaven el mantell de teulades, ara havia estat en aquells barris i trepitjat aquells carrers una i altra vegada. Ara sí, em sento ciutadà Parisí. Dilluns a la nit vam celebrar el final de l'esperada visita amb una mariscada mítica en un bar à huîtres. Aquí, qualsevol bistrot de cantonada té uns plats estupendus amb ingredients fresquíssims. En concret, els llagostins donaven l'impressió de sortir corrents en qualsevol moment. Els Vàzquez vam disfrutar com gorrinus en un camp d'aglans; jo feia 3 mesos que no menjava peix fresc (coses de l'estalvi i de no tenir forn). I el vi era taaaaan booo :D En fi, si no fos per la "relliscada" d'última hora amb el bus de l'aeroport, es podria dir ben bé un cap de setmana rodó. Gràcies per la visita, tornin quan vulguin!